"; urchinTracker();
Administrar

Pep Torro -fotos-

Eberhard?, ¡NO!, Chikilicuatre.

torro | 22 Juliol, 2008 08:25

Eberhard?, ¡NO!, Chikilicuatre.

Pàgines emergents, o SPAM?.
Segons la wikipedia, no ja sols es fa referencia als correus-e no solicitats:
Otras tecnologías de internet que han sido objeto de correo basura incluyen grupos de noticias, usenet, motores de búsqueda, wikis, foros, blogs, también a través de popups y todo tipo de imágenes y textos en la web.

Crec que tot un senyor 2n. tinent de batlessa de Ciutat, regidor de l'àrea de govern de benestar social, participació i cultura. A d'estar un poc mes alerta amb com funciona el seu blog, encara que sia una cosa aliena al seu carrec públic.
Avui li ha sortit en Chikilicuatre. Però igual un altre li surt publicitat de viagra.

 

Internet és fantàstic.

torro | 22 Juliol, 2008 06:19

Internet és fantàstic.

M'aixeco de la migdiada. A la saleta hi eren tots; el senyor atun, els nens, la dona, la sogra, i el sogre vingut del mes enllà.
El sogre estava fumant la seva pipa. Acabava d'escriure no se què amb la seva Olivetti lettra 32.
No se de què estarien parlant. El meu sogre amb un sonriure de galta a galta, diu; -Internet és ¡fantàstic!.
Es veu que allà també en tenen de internet.
Llàstima no poder aver estat mes temps a la tertúlia. A repicat el despertador, i em som llevat.

Ja tornen a ser aquí.

torro | 21 Juliol, 2008 10:53

Ja tornen a ser aquí.

Dissabte horabaixa entrant a Ciutat per l'autopista. A l'altura del Molinar, em vaig aturar a una vorera, per què darrera meu venia una escandalera de sirenes i llums blaus destellants. Furgons, quatre o cinc, plens de policies espanyols. Baixaven cap a la Seu a tota pastilla.
Avui, confirmat lo que dissabte sospitar.
Els imposats de la dictadura ja son aquí. I els elegits amb les paperetes de les urnes; -Francesc Antich, Maria Antònia Munar, Ramon Socías, Aina Calvo, Francina Armengol, - anaren a l'aeroport a besar·los els peus.

I divendres ve a Marivent un dictador elegit democràticament a Venezuela. Aquell de "Por qué no te callas".
Quina comedia.

Finestres emergents.

torro | 21 Juliol, 2008 07:55

Finestres emergents.

Cada vegada més planes que duen alguna cosa enganxada.
Quin emprenyo.
L'iceweasel sembla incapas d'aturar·ho; "El iceweasel ha evitat que aquest lloc obrís una finestra emergent."
No n'avia vist cap com aquesta.

 

Una pestanya lateral que no hi ha manera de llevar·la. Enllaça a; www.weborama.fr/top

 

Un experiment amb la Mula.

torro | 17 Juliol, 2008 18:14

Un experiment amb la Mula.

Coses que s'acudeixen i son bones de provar.
Som engegat se Mula (client P2P), i li e dit que serqui el meu DNI, amb la lletra i tot a documents i arxius. Sorpressa, a trobat 12 documents que al seu nom inclou la numeració i lletra exacte del meu DNI.
Ara els estic davallant tots per veure que son.

Treball sense ofici.

torro | 09 Juliol, 2008 16:09

Treball sense ofici.

Avui mati som entrat al estanc de la plaça columnes a comprar tabac. Un estanc ben menut, 4m2 si fa no fa. Un negoci ben rentable. No te crisis.
Just entrar, una noia rossa, ben curra i jove, menys de 20 anys, en saluda; Buenos dias, tenemos una oferta. Si compra un paquete de camel, le regalamos un mechero.

M'ha fet pena i ràbia. Pena per que una jove tingui de començar la seva vida laboral així. Pareixia un florero que te veu. A cada client que entrà, ella, la mateixa cançó.
Ràbia per la empressa tabaquera camel per llençar una campanya així. No podien penjar un cartell; "Por cada camel, un mechero de regalo"?. No!, en aquest mon masclista funciona millor amb una noia curra de carn i ossos.

Que passaria si?, en els grans premis de motociclisme, minuts abans de donar la sortida, quant totes les motos estan colocades als seus llocs amb el pilot assegut. Amb lloc de posar a quelles noies amb faldilles curtes a ran de cul que aguanten la ombrel·la per fer ombra a Jorge Lorenzo, al seu lloc fossin nois musculats amb gallumbos i camisa d'imperi de colorins?. Diríem que es una mariconada?. Segur que si. Però amb noies no passa res.

Tret d'un xat amb un amic.

torro | 08 Juliol, 2008 22:18

es massa pq els polítics no han de fer una puta oposició de res
ni cpa examen
ni demostrar cap mena de coneixement
jo vull entrar a fer de profe a la Eso i no vegis quin puto trui
que si examens de catala
acabar una carrera
el cap
cursos
opos
pq després vigui un collonarro a decidir coses que no en té ni puta idea
son la nova noblesa

Cervesses a 1,50 o a 0,50 €.

torro | 07 Juliol, 2008 17:13

Cervesses a 1,50 o a 0,50 €.

Des de que hi ha euros ja no comsumesc com abans amb les pesetes. Es molt rar que entri a un bar o compri coses per capritx.
Al club on tenc el cavall hi ha un bar. Des de que els antics propietaris es varen jubilar, ja no se quanta gent hi ha passat per portar·lo. No duren gaire. No tenen paciencia de anar fent. Es volen enriquir en poc temps, i aquest bar no te massa clients.
Una cervessa costava vint duros, i passar a un euro de cop. Ara ja cobren 1,50 €.
A mi entrar a un bar per prendre una cervesseta de 1,50 € amb un company, ja em va be de tant en tant. Sempre que sigui un bar com cal, i el cambrer un cambrer d'ofici.
Dissabte feia un bon sol i una bona calor, així que vaig tenir l'antull d'una cervesseta. Davall al bar i veig que hi havia personal nou. Una dona d'origen equatorià o colombià. Basta veure com portava els plats i els tassons per veure que no tenia experiència en l'ofici. Un al·lot de uns 20 anys amb una camisa grogue sense manegues, pantalons curts i espardenyes, cabells tenyits engominats amb cresta a l'estil punk, amb una recada a l'orelle. Li deman una cervessa, i em posa una canya. Una canya plena d'espuma a vessar, que quant s'extinguir l'espuma en quedar mitja copa. En cobrar 1,50 €.
Pus mai mes. No pague 1,50 per un servei pesim.
Ara comprar cervesses al super per 0,50 la unitat. Les porto a una gelera. Cada dia no ¡he!, que també bec aigua, de la mateixa que beuen els cavalls.

El fotograf desconegut VII

torro | 07 Juliol, 2008 12:02

Ftografía a la terrasa del Restauran Flamingo, amb vistes a la platja de Porto Cristo. Data de la segona mitat dels anys 70s.

 

Cau un obrer des de una bastida a Palma.

torro | 28 Juny, 2008 19:04

Cau un obrer des de una bastida.

I que no es dissabte avui?.
Hi ha poca informació a la premsa.
No se si es en una obra o si estava reparant alguna cosa urgent que no pugues esperar al dilluns.

Una de les coses per la qual ja no faig de picapedrer es aquesta. Com no vull fer mes de vuit hores diaries de dilluns a divendres, no em volen per enlloc.
I el tema de seguretat també es greu. La arribada de ma d'obra que molts no havien fet mai feina al sector ni entrat mai dins una obra, i amb uns altres valors per el físic i la vida, son perillosos. Es com donar a conduir un cotxe a un que no n'havia cap mai.

Aquesta foto no es d'ara, ja te uns quants anys. Però segueix sent actual.

Espai prohibit.

torro | 27 Juny, 2008 17:21


Espai prohibit.

Per què ja no s'hi pot passejar al Dic de l'Oest?. A mi m'agradava passejar per allà, i mirar els vaixells.
Que hi circula per allà que esta tan vigilat?. Una càmera fa un escànner OCR (Optical character recognition) de les matrícules a tots els vehicles que entren i surten d'allà, enregistrant l'any, mes, die, hora, minut i segon, que passa a formar part d'una base de dades.

Som prisiones de la "seguretat"?.

 

Negatius

torro | 27 Juny, 2008 12:00

Repassant l'arxiu de negatius b/n amb l'escanner, em som trobat aquests dos.
Hi reconec en Jesus Jurado i J. Maria Llompart al darrera una pancarta que iniciava la manifestació.
Una FujiNeopan 1600 a 3200. Crec que es pot positivar, però ara fa massa calor. Esperaré acabi l'estiu.

 

Fills de se mare.....

torro | 25 Juny, 2008 10:20

Fills de se mare.....

Ja fa molts anys una guarda de fatxes mataren els tres homes de casa meva, el tio Andreu, el padrí Miquel i un germà de la padrina, en Nicolau.
La padrina al quedar sola amb fills i filles que eren nens, i no poder fer front a la terra que tenia, es va veure obligada a vendren part.

Al die d'avui, les cases de Sa Gruta no tenen amo. L'amo es morir fa tres mesos. Ara sols quedam la meva germana gran -70 anys- i jo.

A les cases i vaig jo els caps de setmana, i hi faig un poc de feina, ja que esta tot molt abandonat.

La meva germana diu que lo seu es que jo em quedi amb la casa de fora vila, ja que ella als 70 anys ja no te ganes de fer res.

A mi en fa il·lusió arreglar·la i anarmen a visure allà. Però si no em toca una primitiva... no se com o faré. Son molts diners a invertir.

I mentres tant els fills de sa mara encara es passegen amples. No m'han deixat res. s'he l'enduen tot; ses reies, aradas, motocultos, desbrossadores... i no se que més.
De tres motocultors, no n'han deixat ni un.


 

El meu germà que era mecànic, tenia no se quantes caixes d'einas de tota casta, no han deixat ni un puta tornavís.

Putes fills de sa mare...

El fotògraf desconegut (VI).

torro | 22 Juny, 2008 23:00

L'amo en Pep Torro -Josep Galmés Servera-

torro | 22 Juny, 2008 22:37

L'amo en Pep Torro -Josep Galmés Servera-

No l'avia vista mai aquesta foto. Igual esta feta per Africa allà per l'any 1930.
No en se casi res dels meus pares. Segons de que no en parlaven.
Mom-pare contava coses al meu germà Joan, 15 anys més gran que jo, a l'hora des dinar, i mu-mara el feia callar per que encara tenia por. Això era a principis dels 60s.

Quant acabar el servei a Africa, tornar a Mallorca, Porto Cristo, poc despres estallà el moviment. No se que hi fer a Porto Cristo. No se si era militar o civil, ni a quin bando estava.
Un dia, jo era un nen de 13 o 14 anys, i en contava que estava amb uns soldats mallorquins que no entenien la llengua castellana del mando, i ell feia de traductor. En contar que feien foc de morter, però no se si cap a la mar, o en direcció a Manacor. Afinant el tir, abaixaren tant el morter que amb un tret s'endugueren la paret que tenien al davant.

Per aquells temps, mo-mara era una adolescent d'uns 14 15 anys.
Mataren afusellats a un tio seu, "Nicolás Gelabert Riera", germà de la meva padrina "Antonina Gelabert Riera". Al padrí meu, pare de mu-mare "Miquel Pasqual" i el tio "Andreu Pasqual".
Al matar aquests tres homes d'una casa, la meva padrina no va poder fer front a les terres que tenia per Sa Gruta, es va veure obligada a vendre bastanta terra.
Per por de que mataren algú més, mum-pare, que era solter, agafar la padrina i els seus fills i els amagar dins la cova de sa clova de sa figuera. Cada nit, el meu pare els duia menjar d'amagat. No se quants de dies estaren amagats sense veure la llum del sol.

Acabat el moviment, el meu pare entrar a fer feina de pagès per la meva padrina. Al temps es casà amb la mare. Tengueren dues filles, i tres fills. Jo som el més petit, el caganius. Ja no més quedam la germana gran, que farà 70 anys, i jo que ja en tenc 48.

Amem si en trec mes coses del meu pare. La tia Antònia i el tio Pep segur que en poden contar, i més gent gran del poble.



Noses de'n Joan Torro i na Catalina Pajarita. A la dreta; Gabriela Boqueta, I Pep Torro.
«Anterior   1 2 3 ... 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 ... 19 20 21  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS